Vaig
nèixer guitarra i continuo sent guitarra. La meva mare va nèixer
guitarra i continua sent guitarra, també la meva àvia, vessàvia,
revessàvia...
Com
veieu som una gran familia. Em cal dir que bastant antiga i coneguda,
inclús famosa. Ens vam donar a conèixer com a familia fa molt de
temps, penso que va ser el meu rerererererevessavi. No era una
guitarra pròpiament dita, sino un llaüt.
Diu
la llegenda que un dia el meu avi Llaüt era a una taverna posant-se
fins les cordes de vi amb els seus col·legues. El meu avi, tot i els
seus costums de jerra en mà, no era massa del contacte, fins i tot
diria que era un tipus força fred. A ell tot el que li agradava era
seure a la barra i degustar un bon vi i de tan en tan escoltar alguna
història que algun trobador desamparat explicava a pèl.
Doncs
aquell dia Llaüt estava content i rodejat de gent. Un d'aquests, el
més popular i més borratxo, en Dionís, va començar a declamar i a
cantar romanços sobre el vi, l'amor i la luxúria. La festa va
arribar al típic punt d'exaltació de l'estima i en Dionís mentre
cantava i lloava les muses va acariciar el meu més antic avi. Tot de
sobre va passar algo meravellós que ningú esperava: la sonar una
música celestial des de la pell den Llaüt. Els ulls del meu avi es
van obrir com a plats i tota la taverna es va quedar en silenci.
Dionís, que es va quedat meravellat, va tornar a repetir la carícia,
però aquesta vegada una mica més suau i així va tornar a sonar una
altra melodia diferent. Era música! De cop tota la taverna va fer un
crit de goig i van bridar la seva jerra de vi en honor al meu avi.
Dionís i Llaüt es van abraçar i des d'aquell moment es van fer
inseparables. Dionís amb les seves vinyes i les seves festes
orgàsmiques i Llaüt, a les seves mans, música inspiradora de
ninfes i muses. I així, en una d'aquestes festes Llaüt va conèixer
a una noia que s'assemblava molt a ell i sonava com els àngels.
D'aquesta manera, generació rere generació, ha anat forjant-se la
meva família de música de corda.
I
mentres us explico aquesta història sóc a les mans d'un nen menut i
rosset que m'acaricia d'una forma molt especial, amb molta passió i
innocència. Tinc el pressentiment que junts arribarem molt lluny. I
aquí em quedo senyores i senyors, entre els braços del petit Kurt,
amb tota una vida per endavant.
